Poc es pot dir de Cecilio G que no s'hagi dit ja a hores d'ara del panorama. Artista polifacètic, irreverent, controvertit i inclassificable, Cecilio G és una llegenda viva de la música popular pàtria.

El Dalí de la generació Youtube es va fer popular fa ja uns anys, fent gala d'un domini estètic inigualable del slang de carrer i tonelades d'actitud impregnades de punk i surrealisme.

En els seus últims treballs s'ha ajuntat amb el productor Limabeatz, que ho acompanya actualment en els seus directes i amb qui ha tret els senzills “Million Dollar Baby” i “Gracias Gucci Mane” (La Vendicion, 2019) dues autèntiques joies que demostren dues coses: Que està més en forma que mai i que Ceci sempre guanya.

Porta anys projectant-se com un artista 360o. Autodidacta en l'àmbit de la producció, disseny i realització, comença en el món de la música als 6 anys i desde llavors ha anat construïnt al seu voltant i de manera DIY, un univers visual i narratiu pròpi.

No és fins el 2007 que posa el seu primer peu en els escenàris, i la seva primera referència veu la llum al 2008. A dia d'avui porta publicades més de 70 referències de diferents gèneres musicals tant com a vocalista i productor, amb infinitat de col·laboracions i singles. És un dels fundadors del col·lectiu LaDroga Lab* en els que impregna amb la seva estètica i els seus sons, amb estils com el hip hop, trap, cloud rap, vaporewave, chiptune, jungle o flamenc, on deixa bastant clar que sempre ha estat més aprop del futur que del present.

En l'univers de Pedro LaDroga es palpa un rap directe i melancòlic amb líriques ambigües i recargolades, a més de sons obscurs amb vaporoses sensacions narcòtiques. Pedro LaDroga és, sens dubte, un dels artistes més prolífics i amb més projecció del panorama nacional Espanyol.

La productora i DJ canadenca afincada a Berlín, ha demostrat amb les seves sessions que el seu talent i els seus coneixements musicals van més enllà de qualsevol etiqueta: Techno, Dancehall, Trap, Minimai i inclòs, clàssics de la música industrial deambulen pels seus plats.

A les seves històries d'Instagram es deixen entreveure algunes de les joies que conformen les seves mixtapes on hi podem trobar perles com Cabaret Voltaire o Psychic TV. La seva estrena com a productora ve de la mà del jove segell Bala Club amb el seu senzill “Burn The Baby With The Bathwater”, una track de dream pop que desprèn carisme i bones intencions.

Melodies seductores i ritmes afilats com punyals de caça s'alcen com traços principals de la música de Shygirl. L'últim treball de l'artista londinenca, Crule Practise (NUXXE, 2018), beu de les bases del UK Garage i el Grime londinenc portant-lo a un extrem que el fa extremament contundent i ballable.

Les seves lletres directes, el seu estil únic de cantar, directe al gra, amb lletres verinoses i sensuals posen els punts sobre les -is en un EP que “podria ser el manifest perfecte d'un psicòpata en una horror movie”. (Pitchfork)

El Coleta és el pseudònim de Ramsés Gallego, possiblement un dels artistes més originals de l'escena hip-hop actual, que juntament amb el seu company de carretera dels últims dos anys, Jarfaiter, formen el màxim exponent del “Quinqui” rap.

Pels seus beats desfilen samples de Las Grecas, Los Chichos, Burning, etc. Les seves lletres, carregades de reminiscències al fenòmen “Quinqui” dels anys 70 i 80, es composen d'analogies que ens fan veure que l'Espanya dels 70 té més coses en comú de les que creiem. Tots sabem que la Transició fou una farça, però si vols que t'ho expliquin mentre balles, no te'l perdràs.

Part important de la renovada Sala Vol, membre del col·lectiu Zen 55, Ikram Bouloum és una força d'impuls artística en moltes direccions. El seu projecte musical al costat d'Isamit Morales, i les seves sessions de DJ transiten per territoris tan poc explorats com a contemporanis.

L'artista. Techno, rave, dembow, i qualsevol cosa que mereixi ser punxada passeja pels plats de Ikram amb la intenció de fer-nos moure el cul i renovar la música de club.

Outsider per naturalesa Niño Maldito és un dels artistes més complets i singulars de l'escena urbana actual. Amb un estil explosiu, carregat d'actitud punk, mala hòstia, referències literàries que van des de Alister Crowley a Cortázar i lletres que es mouen entre el polític, el social i la introspecció, fan que sigui difícil la comparació amb qualsevol un altre artista del gènere.

La puresa que desprèn unit a la macabra escenografia i al vídeo-mapping a càrrec de Maker Fly converteix els seus concerts en rituals d'excorcisme on els fidels entren en trànsit repetint les seves cançons com si fóssin salms carregant l'ambient d'una energia mística i violenta.

Ve de publicar el seu útlimo treball No es culpi a ningú (2019) solament disponible en el seu web (maldito666.com)

Membre del col·lectiu Withered, on trobem a alguns dels productors més visionaris dels últims anys amb noms com Hidden Jayeem o WaxDee, $kyhook s'ha consolidat en els últims anys com un dels productors més prolífics i rellevants de l'escena urbana a Espanya. Malgrat la seva juventut, el seu incansable i constant treball ens ha brindat autèntiques perles com els dos LPs creats al costat de Pedro Ladroga, Skydrug 1.0 (2014) i Skydrug 2.0 [Via Digital] (2017), amb qui forma un tàndem tan genial com a incontestable. El so futurista i el preciosisme dels seus beats ho han portat a col·laborar amb diferents MC’s com Dano, Ziontifik, Rels B, Sticky M.A o Rico Snchez. A part de la seva carrera com a productor, destaca com a DJ havent passat per nombrosos clubs i festivals de tot l'estat demostrant la seva destresa als plats i un ampli ventall de referències musicals.

Por si alguien tenía alguna duda, con su último trabajo Down Music, Soto Asa se ha proclamado como uno de los pilares imprescindibles de la escena. Su universo musical está teñido de colores que reflejan los neon grids, el anime y las referencias a la cultura post-internet y la sociedad de consumo. Si en su anterior EP, Bruce Lean (La Vendicion, 2017) la experimentación vocal que lo caracteriza surcaba unos beats más pesados y oscuros, Down Music está más que preparado para petarlo en la pista de baile o en cualquier fiesta de salón de casa que se precie. Sin olvidarse de la oscuridad y con una producción vocal más que destacable, su último trabajo viene cargado de ritmos reggetoneros y colaboraciones de lujo que seducen al baile de forma hipnótica generando una atmósfera tan sensual como delincuente.

Inspirat fortament per sons llatins com el reggeton o el dembow, Kamixlo ha sabut portar aquestes referències a un nou nivell que es conjuga amb les seves influències musicals de l'adolescència: Hardcore, Nu-Metall, Punk..etc. El resultat d'aquesta equació es tradueix en uns beats furiosos i destructius que prometen una època de bonança per als fisioterapeutes de la ciutat.

Pot ser que l'ambient delictiu que envolta Brixton o l'afició que comparteix amb el seu germà Uli-K per la lluita lliure hagin influído en això, però la veritat és que des del seu llançament en 2015 de “Paleta” el tema que ho va fer internacionalment conegut (Arribant a ser punxat en sessions de Aphex Twin) Kamixlo no ha parat de sorprendre'ns i afermar el seu so piconadora, bailable i imparable redefinint la música club actual.

Ultramiedo és el més recent projecte musical en solitari de Raül Peix, un especie de contenidor de ideas rares i filles bastardes de RALP, el seu projecte musical de IDM i 8 Bit. A Ultramiedoel Raül, exposa la seva versió més “comercial” i ballable. No existeixen regles ni lligams i en ella conflueixen diversos gèneres com el Nu-Grime, 90’s Dance, Rave i IDM, sempre des de una perspectiva “Pop”, integrant sovint veus femenines per adentrar-se en un terreny més “Bubblegum” i Post Internet.

Arma neix en una cabanya construïda a la meitat d'un desert. Dos altaveus, una gravadora i un ordinador. Les seves sessions, inspirades en l'experiència de fer soroll en el silenci, es construeixen amb allò que apareix en el contrast, en l'impacte entre gèneres. Beats trencats, energètics i sensibles que donen especialment espai a les pauses per contemplar el que apareix després de la seva barreja.

Pablo Reguilón (aka RUMBLER) es caracteritza per la seva versatilitat i varietat d'estils en les seves sessions. Amb un ámplio bagatge musical, es mou entre els ritmes trencats i accelerats del Jungle i el Footwork, els beats afro-tropicals del Dancehall o el GQOM i els trax més pisteros de Ghetto House i Bass Music, amb un clar objectiu: fer-te gaudir i suar en la pista de ball.

Teravito va decidir començar la seva carrera com a DJ en 2009 inspirat en l'escena underground de Barcelona. La seva experiència com a guitarrista en una banda de Thrash Metall i com a percussionista, juntament amb la seva afinitat per la música Reggae i la cultura del sistema de so, ràpidament va fer que Drum & Bass es convertís en el seu gènere musical favorit. Des de llavors, Teravito ha actuat en festivals, clubs i desfilades en tota Espanya, Regne Unit, Alemanya, Àustria, Bulgària i Lituània. Va compartir escenari amb DJs com Black Sun Empire, Randall, Serum, Calibre, Spectrasoul, LSB, 1991, Deekline, Ed Solament, Serial Killaz.

Filastine arriba al Espai Zowie en col·laboració amb Festival Seco amb el seu Dj Set. Bass music amb moments experimentals però molt bailable, planteja una sessió amb les músiques que influeix en la seva producció així com temes propis en el qual serà el seu últim concert a Barcelona, fins a dins de molt temps ja que s'embarca en un projecte juntament amb el seu vaixell recorrent el món propagant.

D’origen suec i establerta a Berlín la joveníssima productora Tove Angélii ha captivat a la crítica especialitzada i a clubs de mig món amb un estil cru i directe. Emparada pel segell Staycore, on comparteix tron amb artistes com Dinamarca o Mechatok, Toxe ha sabut desenvolupar paral·lelament sessions arrolladores en els seus directes i un treball preciosista i curat en estudi.

El seu últim treball, Blinks (PA, 2018) explora sonoritats properes a l'ambient o l'IDM més experimental amb tracks preciosistes com "Honey Islands" o percussions dignes d'orfebreria èlfica com "Big Age".

En els seus directes no té inconvenient a atrevir-se a pervertir gèneres musicals tan dispars com Industrial, nu-metal, dark ambient, teenage pop, etc. Intencions que queden més que reflectides en alguns dels seus edits com "Toxic" de Britney Spears o del "Psychosocial" de Slipknot.

Com a membre del col·lectiu Banana Badia Music, Royce Rolo s'ha destapat en els últims anys com un dels productors més influents de la nova escena urbana nacional. El seu treball per a C. Tangana, Agorazein i per descomptat els seus companys en BBM, ha portat el seu so de boca en boca fins a situar-lo a l'avantguarda del gènere urbà en espanyol. Però Rolo no és només un dels principals responsables de l'última explosió sonora del més recent Hip-hop espanyol.

Com a DJ, la seva figura aconsegueix nous i sorprenents matisos, transformant-se en un autèntic entertainer capaç de fer vibrar amb les seves sessions tota pista de ball que se li posi a tir.

Una extensió natural del seu treball com a productor, en la qual amb una precisa recepta d'Hip-hop meridional, Rnb contemporani, electrònica, i tot allò que hagi passat per les seves inquietes oïdes, conforma una vigorizante poció màgica en forma de sessió davant la qual et resultarà impossible romandre indiferent.

Lola Manola, Productora / DJ, va sorgir per donar cabuda a la recerca de sons sota un ampli ventall d'estils com: Global Bass, Kuduro, Afro Bass, Dembow o Reggaeton. Carregada de beats arrolladors i d'una inconfusible i fosca feminitat les seves sessions han recorregut diversos clubs de Regne Unit, Alemanya, Portugal o Espanya.

Sergio Ruiz (també conegut com Stay Puft) i Enrique Gervilla (també conegut com Broken Lip) van fundar BSN Posse en 2011 per compartir els seus gustos i obsessions musicals comunes.

La seva música es basa en gran mesura en els gèneres del Regne Unit i l'electrònica del segle XXI: Future Garage, Dubstep, UK funky, Grime i qualsevol altra manifestació musical que caigui sota el paraigua de la música underground actual.

Els seus temes també inclouen els últims llançaments del Trap o Juke & Footwork, sense oblidar les seves arrels soul, funk i hip-hop. El resultat és un so d'alt voltatge, demostrat en molts EP fins avui editats per diversos segells com Slime Recordings (Regne Unit), Freshmore (EE. UU.), Car Crash Set (EE. UU.) Hot N Heavy (EE. UU.) Sweat Taste (Espanya), Freshmoon Records.

Ria Ekin és un dels projectes més personals d'Albert Zaragoza, artista multidisciplinari darrere de projectes com Lenticular Clouds en què desenvolupa un discurs centrat tant en la música com en les arts digitals.

Conservant una essència club, 90 s mediterrània i mantenint les formalitats del so juke, Ria Ekin desenvolupa un discurs diferenciadament hispà, on les melodies d'influència flamenca i les expressions col·loquials poden resultar paral·leles a la cultura endògena nord-americana.

Les sessions de LVCHA són un viatge oníric de consciència, fantasia i felicitat en els quals tracta de portar al públic de la mà i fer-los viure la música com ella mateixa la sent, creant ritmes alegres amb sons hipnòtics, autèntics i immersius.

Combinant roots, textures orgàniques i experimentant amb noves formes de fer electrònica, LVCHA barreja gèneres com el Techno Experimental, IDM, Deep Techno, World Music, Afro i folklore. Acaba de publicar el seu primer EP titulat Sub-Realitat ̈ on els sons experimentals componen la història de la seva vida i dels seus somnis, a través de sons orgànics a camí entre la jungla i l'espai configurant una narrativa sonora tan autèntica com a immersiva.

Moloch Baal era un déu considerat per civilitzacions com el símbol del foc purificant, que al seu torn simbolitzava a l'esperit. Creien que, com a resultat d'una catàstrofe ocorreguda al començament dels temps, aquest esperit s'havia transformat a si mateix en foscor en convertir-se en matèria. D'entenimentat amb la creences d'aquests pobles l'home era l'encarnació d'aquesta mateixa tragèdia i per salvar-se d'aquest pecat era necessari oferir-li sacrifici.

Els sacrificis preferits per Moloch eren els nens, especialment els bebès, per ser els éssers més impregnats de matèria, característica que els adults perdien amb el temps en desenvolupar el seu esperit.

Les sessions de baalxd pretenen ser un sacrifici on la transcendència cap al foc s'aconsegueix a través de percussions furioses ritmes afilats i salms que pretenen purificar-nos a través del ritual més pur de tots: El ball.